Menorca ets tu

Menorca és el mar i les roques. La brisa i els boscos. Els peus a l’arena mentre el sol es pon.
Menorca és la tranquil·litat i l’anar fent, el no pateixis que entre tots acabarem tirant endavant, només faltaria.
Menorca és la simpatia dels menorquins, el somriure dels veïns i la gentilesa dels comerciants.
Menorca és l’aïllament, la convicció que allà no arriben els problemes, el pareu el món que jo me’n baixo.
Menorca és tenir per pàtria una barca, les onades com a escull però la seguretat d’un far per arribar a port.
Menorca no és ni nord, ni sud. Ni est ni oest, de tan petita que és. És el llença la brúixula que ja farem cap a algun lloc.

Menorca són sirenes, mans besades i galtes sanes de nens de cases blanques.
Menorca són parelles enamorades en cales solitàries, imaginades, inventades.
Menorca, des que vam tornar, ets tu, i també sóc jo.

 

Anuncis