Calendari carregat!

El passat dimecres 10 d’octubre vam enllestir una part molt important d’un projecte en què formo part i del qual em sento molt orgullós. A quarts de 9 del vespre d’aquell dia me’n tornava cap a Barcelona després de passar tota la tarda a la Tarraco Arena Plaça, la ja -gratament- anacrònica plaça de braus de Tarragona. La raó de la meva presència allí era una sessió fotogràfica. I és que aquell dia vam acabar de dur a terme les fotografies que formaran part d’un calendari benèfic, impulsat i gestat per la Fundació Mas Albornà.

Fundació Mas Albornà, lectors; lectors, Fundació Mas Albornà. Els presento per si no els coneixen, que podria ben bé ser que sí. Aquesta fundació, que es troba a Vilafranca del Penedès, té com a principal finalitat integrar social i laboralment persones adultes amb discapacitat i transtorn mental. Fa 5 anyets van llançar un calendari social per tal de donar a conèixer l’organització i sensibilitzar la ciutadania gràcies a la desinteressada col·laboració de moltes persones, entitats i empreses. Aquest sisè any l’aposta ha estat molt més ambiciosa: un calendari casteller. Per què? Doncs perquè els valors que transmeten els castells són també els que representen la fundació: esforç, integració, treball en equip, unitat, esperit de superació. Així doncs, i amb l’ajut de la Coordinadora de Colles Castelleres, es va tirar endavant el projecte.

Quan el Xavier Cartanyà, gerent de la fundació, a inicis d’estiu, em va demanar la meva col·laboració, ho vaig tenir clar ben aviat. La meva feina, amb l’ajut de la Cristina Barbacil, la cap de comunicació, seria,  sobretot, de producció: contactar amb les colles -tenint en compte que no podrien sortir totes, vam apostar bàsicament per un criteri cromàtic a l’hora d’elegir quines sortirien-, consensuar unes dates per a les sessions fotogràfiques, posar-nos d’acord amb el perfil de casteller que hauria d’aparèixer a la foto, etc. I és que no hauria de sortir tota la colla en conjunt, sinó un, dos, tres castellers; poquets, en definitiva (tal com encertadament diu en Xavier, no és un calendari de castells, sinó de castellers). Després de molts dies i molts mails i trucades fetes el resultat ha estat molt positiu per a nosaltres. Un fet determinant ha estat la reacció de les colles. La seva resposta al projecte ha estat tremendament positiva; només cal dir que va venir a Tarragona gent de Figueres, Lleida o Guissona per tal de fer-se una fotografia. Chapeau.

Doncs bé, ara el que toca és que el fotògraf, en Jemi Paretas, que va realitzar una excel·lent feina, trïi les millors imatges i el projecte tiri endavant per tal que, a finals d’any, pugui ser presentat en societat. Encara queden molts assumptes a tractar, però ja hem avançat bona part del camí. El calendari ja el tenim carregat. És sòlid i no pateix rebrincades. De ben segur que el descarregarem.

Si teniu curiositat, us deixo un enllaç per tal que vegeu com va anar la gestació dels calendaris d’anys anteriors http://www.masalborna.tv/2012/02/02/calendari_2012/


PD. Les colles que han participat són: Bordegassos de Vilanova, Capgrossos de Mataró, Castellers de Barcelona, Castellers de Lleida, Castellers de Sant Pere i Sant Pau, Castellers de Vilafranca, Colla Castellera de Figueres, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Vilafranca, Colla Joves Xiquets de Valls, Colla Vella dels Xiquets de Valls, Margeners de Guissona, Nois de la Torre, Pataquers de la URV i Xicots de Vilafranca. Moltes gràcies a totes elles!

Anuncis

Sala d’espera

No, sí, miri, el que vostè ha de fer és asseure’s a aquesta cadira i esperar a què el cridin. No, sí, ja sé que porta molta estona esperant, però comprendrà que jo no hi pugui fer res. Sí, clar, tothom té pressa, no només vostè. Tota la gent que veu per aquí també en té, de pressa, o sigui que relaxi’s una miqueta. No, i tant que puc dir-li que es relaxi, porta ja molta estona queixant-se i jo molta estona contestant-li que és un assumpte que no està a les meves mans i que, per tant, no li puc resoldre la situació. No, sí, doncs ja està, estigui tranquil·let, d’acord? No tardaran en cridar-lo. Ja ho sé que li he dit molts cops, però és que és així. Com més temps porti esperant menys temps haurà d’esperar. No sé si m’explico. No? Doncs és igual, m’està fent ballar el cap a mi i tot i aleshores començo a dir coses sense sentit. Ara bé, tampoc és vostè la classe de persona que em pot dir si m’expresso bé o no. M’entén oi? I si no m’entén, m’és igual, a aquestes alçades de la pel·lícula l’únic que li demano és que s’estigui quietet uns minuts, no li exigeixo més. Ara resulta que no li agraden les meves exigències. Doncs crec que ja hi hauria d’estar acostumat, a les exigències. Que què? No, si, ja, vostè i jo se les acabarem tenint, ja ho veig. Sí, sí, a vostè, l’assenyalo amb el dit; sé que és de mala educació però és que em té ja amb la mosca al nas, eh. I quan tinc una gran i lletja moscota al nas no hi ha manera que torni enrere eh, l’aviso. No, no és una amenaça, és una advertència. No, i tant que la puc fer, a veure qui s’ha cregut que és, de venir aquí i no parar d’atabalar el personal amb les seves queixes de pà sucat amb oli. Perquè aquí, la gent, el que vol és estar tranquil·la, no està aquí per escoltar els precs i gemecs d’algú altre, això ja ho pateixen en una altra banda. No, sí, i tant que sí. I tant que ho sé. I vinga, és que vostè no escolta o què? Acabarem malament eh, l’hauré de fer fora. Sí, sí, sí. Ja està decidit. I mira que no ho faig mai jo això eh, de fer fora algú, però és que no em deixa alternativa, tu. I vinga sant tornem-hi..! Verge santa impedeix que faci cap disbarat perquè és que no em faig responsable dels meus actes, eh. Que li dic que prou, home! Que s’ha acabat, fins aquí hem arribat, que el faig fora eh! És vostè un insolent i un caragirat! Què s’ha cregut, que aquí estem tots per… Eieieiei! On va?? Què fa aixecant-se? Que què?? Que diu que se’n va? Escolti’m, que no ho pot fer això! Era broma el que li deia abans! Jajaja! No s’ho haurà cregut oi? Ei vostè! Es pensa que les coses són així de fàcils? Eeeei nonono, no se’n vagiii, nooo, esperiiiiiiiiii……

 

 

*Nota de l’autor: Qualsevol semblança amb la situació actual entre Catalunya i Espanya és pura coincidència. O no.