La generació més (pre)parada

Volia estrenar el bloc amb un article periodístic que, en el fons i en teoria, és el que se’m dóna bé. Però els camins de les xarxes socials són inescrutables, i m’he topat de cara amb un producte audiovisual que necessito ensenyar. És un vídeo al darrere del qual hi ha Benjamín Villegas, un jove músic andalús -afincat a Barcelona- que diu formar part de la generación perdida, la generació que va néixer durant la dècada dels 80. Sí, la generació més ben preparada de la història. Se’n recordeu? De tot allò ja no en queda res. Com perfectament explica Villegas al vídeo, ara és la generació que ha de lidiar amb 3 crisis a la vegada: la dels 30, l’econòmica i la de valors.

Jo, tot i ser del 88, m’hi he sentit plenament identificat. Potser no per la crisi dels 30, però sí per tota la resta. Ens van fer creure que el futur era immillorable, que estudiant i esforçant-nos arribaríem al nostre final feliz, que diu Benjamín. I els vam fer cas. I ens vam esforçar. Ningú ens havia avisat sobre el que ens cauria a sobre. Ara ens hem de reinventar quan encara no ens havíem ni arribat a inventar. Ara ens toca buscar camins originals, tenir idees brillants i estar sempre al lloc i al moment adequats. I això no és just, ni és possible.

Aquí teniu el vídeo:

Benjamín Villegas està duent a terme una campanya de micromecenatge per tal de finançar el seu primer disc, que es titularà “Ensayo sobre la generación perdida”. De moment ja ha aconseguit uns 1.400 euros, i el seu vídeo ha superat les 70.ooo visites a Youtube en 4 dies.