Per Sant Jordi, microficció

Com ja vaig comentar a l’últim post, Twitter ha esdevingut una gran plataforma per a difondre, retransmetre, comentar, etc. qualsevol esdeveniment social. Ja pot ser de poca importància o sense un gran ressó, però sempre que hi hagi una comunitat d’usuaris amb uns mateixos gustos o interessos que el comentin -això sí, imprescindible, sota un mateix hashtag-, aquest passarà a tenir el seu corresponent espai a la xarxa social. Tampoc estic descobrint la sopa d’all, dient això.

No obstant, durant aquest últim mes, aproximadament, la gent de Valls hem comprovat com Twitter també pot ser útil per impulsar objectius no tant informatius o periodístics, i sí més creatius o literaris. Com ja haureu endevinat, estic parlant del concurs de microrelats a través d’aquesta xarxa social, que ha impulsat Visita Valls -que està fent una gran tasca de difusió 2.0 dels actes vallencs- juntament amb les llibreries Roca, Adserà, Tram i Ditec. La voluntat és senzillament aquesta: usar Twitter per a crear literatura. Sota el hashtag de “stjordivalls” tothom hi ha pogut participar; el fet que Twitter sigui obert permet aquesta llibertat, sense límits quantitatius ni qualitatius. Al final de la jornada el facebook de Visita Valls recopilava els microrelats i els publicava. Al llarg de tots aquests dies se n’han escrit més de 300. Deu n’hi do!

Un servidor hi ha participat, aportant diversos relats durant el període de participació que, per cert, s’acabava ahir. Els 140 caràcters d’una piulada no donen per massa, i és per això que el treball de síntesi ha de ser immens. Personalment m’agrada incloure un petit gir al final del microrelat i deixar que el lector llegeixi entre línies i, sobretot, i parlant en llenguatge cinematogràfic, s’imagini encertadament els fores de camp que hi ha en cada frase. En fi, tota una experiència creativa.

El més interessant de tot, però, és que aquesta experiència -que ja puc titllar de molt positiva, segur que hi estareu d’acord- també s’ha produït en altres llocs. Al llarg d’aquests dies he comprovat com altres municipis o institucions han impulsat concursos semblants. Amb l’excusa de Sant Jordi, han coincidit diversos concursos literaris catalans a Twitter. Per exemple, el que han organitzat els joves d’Òmnium de Badalona -hashtag “òc140”-, l’impulsat per la Universitat de Barcelona (UB) -hashtag “stjordiUB” o el que s’ha fet a Vilassar de Mar -hashtag “sjVdM”. A pesar que tenen algunes diferències organitzatives i de procediment, l’essència per les quals si’han creat és la mateixa, usar aquesta plataforma des d’una vessant més artística, plasmant un fet ja irrefutable: els usos socials que permet -en aquest cas- Twitter són gairebé il·limitats.

Per acabar, us deixo amb l’acudit gràfic que surt aquesta setmana a El Vallenc, fet per un enorme dibuixant i humorista com és Jordi Figuerola (GA):

Anuncis

El derbi vallenc més 2.0

Ahir a la tarda al pavelló Joana Ballart va tenir lloc un partit de bàsquet molt especial: el derbi vallenc que enfrontava els dos equips de la ciutat: el CB Valls contra l’AAEET, una rivalitat històrica que es remunta anys enrere. El partit va ser vibrant des del primer minut i, com a bona rivalitat que és, hi va haver polèmica i enganxades entre els jugadors, però també jugades espectaculars (alley-oop aetista inclòs) que van fer aixecar dels seients els espectadors que es van congregar al pavelló vallenc, un públic dividit que no va parar d’animar els seus jugadors respectius i que va ocupar en la seva totalitat una de les dues graderies. Deu n’hi do.

Però a banda del partit de bàsquet en sí, que també va donar molt a parlar, i del resultat final (van guanyar els visitants, l’AAEET), m’agradaria centrar-me en el fet que podria haver estat perfectament el primer matx 2.0 de la història esportiva vallenca. A través del hashtag “derbivallenc” el Twitter va treure fum durant bona part de la jornada, amb més d’un centenar de piulades que el van fer segurament Trending Topic, almenys, de la zona del Camp de Tarragona. Abans del partit, els jugadors ja escalfaven motors a través de la xarxa social (@marc_escoda, @nakisergi, @guilly_11), i durant l’enfrontament, molts tuitaires no van dubtar a comentar la jugada i també el marcador (@albertpedret, @jordimigo, @peremagri, @selbetsomines,  @jfinestres, @irodon, @4laia). Els diferents tuitaires, en el qual m’hi incloc, anaven interactuant entre ells. Tots estaven al Joana Ballart; i pels que no hi eren, l’experiència social que ofereix Twitter va fer que poguessin seguir el partit gràcies a la unió dels diferents comentaris. Vaja, què us he de dir, com passa moltes vegades en qualsevol esdeveniment social/cultural/polític de certa importància.

Així doncs, el derbi es va transformar en una experiència 2.0 en tota regla; un fet normal ja pels partits de les grans lligues, però encara molt poc comú a nivell local. Amb l’increment de tuitaires que va experimentar la ciutat de Valls l’any passat, qui sap si d’aquí poc podem portar algun tema nostrat fins dalt de tot de la llista de TTs o, si més no, ens poguem fer sentir a través del ciberespai.